// Acadèmia Aragonesa de la Llengua
Ja fa 57 anys, en la Setmana Santa de 1966, que el matrimoni format per Artur Quintana i Font i Sigrid Schmidt von der Twer entrà en contacte directe amb els habitants, les viles i les terres del Matarranya. D’aleshores ençà, Artur Quintana ha dedicat molts dies i anys, esforços i afanys en aprofundir en el coneixement de la cultura popular aragonesa, de les llengües patrimonials d’Aragó i de les literatures associades a eixa cultura, a eixes llengües i, en especial, a unes terres i a les persones que les habiten. Sense oblidar en cap moment, el seu compromís amb altres llengües i cultures desfavorides, en especial amb l’occità.
L’any 1972 començà a treballar com a bibliotecari a Espira, Palatinat, feina que, des de 1980, compaginà amb la de professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg, fins al 2001 en què es jubila de bibliotecari i al 2003 de professor universitari. Si bé sempre ha compaginat la residència al Palatinat amb llargues estades a la Codonyera, en la darrera dècada el matrimoni Quintana-Schmidt ha fixat la residència a la Codonyera, al Lloc.
N’Artur està ocupat, de la redacció de reculls de memòries dels quals ja s’ha publicat La Vall de Balat. Memòries de l’Aragó (1948-2003) i una nova edició que s’allarga fins a l’any 2017. Ara té en curs de redacció i edició les memòries, de caràcter més personal i familiar, d’ell mateix i de na Sigrid, Estampes de família i Memòries i treballs valencians.
El doctor Quintana ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2016 i amb el Premi Desideri Lombarte del Govern d’Aragó d’aquell mateix any. També és membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 28 de febrer de 2006. Ara, el proppassat 27 de febrer, en el Ple de la sessió extraordinària de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, sense cap vot en contra ni en blanc dels assistents al Ple, ha estat nomenat membre d’honor de l’AAL.
Jornada de treball
a Mequinensa
El proppassat 27 de gener el «Centre d’Estudis Jesús Moncada» de Mequinensa va acollir la jornada de treball organitzada per l’Institut aragonès del català (AAL) i el Grup de recerca ODELEUM (UdG): a l’entorn de «Els parlars de la Franja davant del procés d’estandardització del català: d’identitats complexes, connexions emocionals i circ*mscripcions limitadores».
Va obrir l’acte a les 10 del matí l’alcalde de Mequinensa, Antonio Sanjuán, qui va assenyalar la necessitat d’esdeveniments com aquests que normalitzen la qüestió lingüística en el territori aragonès i afegí que iniciatives com aquesta seran sempre benvingudes al Poble, tot seguint la tasca iniciada per l’alcaldessa Magda Gòdia.
La jornada de treball –que pretenia establir vincles entre institucions i donar a conèixer les línies de recerca que els diferents investigadors estan duent a terme– s’inicià amb la ponència de Francesc Feliu (UdG), «La Franja des de fora, com a camp de reflexió: un projecte de recerca sobre sentiments, fronteres i estàndard». Tot seguit Javier Giralt, president de l’AAL i professor de la Universitat de Saragossa, va incidir en la situació legal de les llengües d’Aragó i les iniciatives que l’Acadèmia estava duent a terme amb la ponència «L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, una institució ignota dins i fora». La ponència de Miquel Àngel Pradilla (URV) va girar entorn a «El català nord-occidental. Una mirada des de la lingüística de les varietats». Esteve Valls (UIC) va tractar «L’efecte frontera en les dinàmiques recents del català més occidental», i va cloure les ponències del matí el mequinensà Hèctor Moret amb «El paisatge de Moncada».
Les ponències de la tarda es van iniciar amb «L’actual situació sociolingüística de les comarques de la Franja», per part de Natxo Sorolla (Unizar). Van continuar, Maite Moret, Iraide Ibarretxe i Andrea Ariño (Unizar), amb una de les línies de investigació en què estan immersos: «Metàfores, llengües i identitats: els camins emocionals dels parlants de la Franja». Tot seguit, Annabel Gràcia va mostrar els resultats de la seua tesi doctoral, «La vinculació emocional dels parlants amb la seua llengua. El cas del nord-occidental lleidatà». Ramon Sistac (IEC-UdL) va incidir en un fet que preocupa a molts parlants de la Franja, «La identitat: eixa pedra a la sabata». I va tancar la jornada la ponència de Pep Nadal (UdG), «La llengua, de vegades, em molesta».
Dissabte al matí els ponents van gaudir de la visita guiada pels espais museístics de Mequinensa, així com un passeig pel Poble vell de Mequinensa.
Publicat a Temps de Franja n. 157, abril 2023
